Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
Caviar
Miguel de Cervantes explica en el “ Quixot ” 1605-15 que el flamant “governador” de l’ínsula de Barataria, el vital escuder Sancho Panza, havent abandonat el càrrec, fou solemnement invitat a tastar “una menja negra, que diuen que s’anomena cabial, i que és feta d’ous de peix” Per la mateixa època 1601-06, William Shakespeare fa dir a Hamlet que una determinada representació “no plagué a les masses era caviare per al vulgar de la gent” Que Hamlet i el Quixot parlin del caviar amb deferència resulta un fet significatiu les excelsituds literàries, tot just estrenat el segle XVII, reverencien…
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
Sant Martí d’Odelló (Font-romeu)
Art romànic
Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Francesc Olives
Art gòtic
Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental
Les eusporangiades
A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…
Miquel Torell, el Mestre d’Olot
Art gòtic
Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…
Inventari de la casa i l’obrador de l’escultor Pere Sanglada
Art gòtic
Data 13 i 19 de març de 1408 Saurina, vídua de Pere Sanglada, mestre d’imatges, mort l’11 de març, fa fer inventari dels béns que el seu difunt marit tenia a la casa familiar del carrer del portal de Trenta Claus actualment, d’Escudellers L’infrascrit difunt va morir el diumenge 11 de març de l’any que segueix El dimarts 13 del mes de març de 1408 la senyora Saurina, muller de Pere Sanglada, difunt, mestre d’imatges, en tant que tenint i posseint tots els béns del dit difunt marit seu pel seu dot i esponsalici i els altres drets seus, i els deutes i pertinences en i sobre els béns de aquell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina