Resultats de la cerca

Morfologia La granota verda Rana perezi , molt esvelta i àgil, i força aquàtica es troba sempre dins o ran d’aigua, presenta una gran variabilitat de coloració pot ser bruna, com l’exemplar de la fotografia de la dreta, o intensament verda, com el de la fotografia de l’esquerra, i fins i tot pot presentar una línia vertebral groga Javier Andrada i Ramon Torres Les granotes verdes europees constitueixen com les granotes roges un particular trencaclosques sistemàtic, encara no ben resolt Les investigacions més recents han precisat, però, que la forma present al nostre país pot ésser…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera durant quatre o…

Les migracions anuals dels ànecs Les formacions d’anàtids es compten entre les més populars dels ocells migradors, identificables per les siluetes inconfusibles dels ànecs, panxuts i llargs de coll, amb les ales d’implantació reculada La fotografia recull el moment en què un d’aquests estols, integrat per ànecs coll-verd Anas platyrhynchos , emprèn el vol en una llacuna de l’interior prepirinenc Oriol Alamany Els principals quarters de reproducció de la major part dels ànecs paleàrtics se situen molt al N, en zones que resten cobertes per la neu i el glaç durant l’hivern, cosa que n’impedeix…

El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit i…

La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…

Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…