Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…
Les sitges de Torre Llauder (Mataró)
Art romànic
Situació Camp de dolía d’època baix imperial, a la villa romana de Torre Llauder la villa va tenir continuïtat fins a l’edat mitjana R Manent A l’entrada de Mataró per la zona S, a la confluència de l’avinguda President Companys i el carrer de Roma, s’alça el clos arqueològic de Torre Llauder El topònim deriva d’una antiga torre de defensa homònima, adossada a una masia enderrocada al final dels anys seixanta, que hi havia en aquest indret Mapa 37-15393 Situació 31TDF535983 JFCR Sitges És un jaciment important, bàsicament d’època romana, bé que hi ha un nivell d’ocupació d’època medieval,…
Torre de Cortsaví
Situació Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví ECSA - A Roura Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34″ 42″ E Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre EBP Història La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell del mateix nom…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Basílica de Santa Margarida d’Empúries (l’Escala)
Planta de l’església amb la piscina baptismal al centre de la nau Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries /Universitat de Girona L’església de Santa Margarida d’Empúries es troba situada a l’extrem sud-occidental del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà, al costat de la carretera que condueix a Sant Martí des de la carretera Viladamat-l’Escala, fora doncs dels nuclis urbans històrics d’Empúries i molt a prop de l’església de Santa Magdalena Com aquesta, Santa Margarida forma part dels diferents assentaments suburbans que es van articular al voltant de la ciutat antiga tardana i altmedieval…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Domus de Malloles (Vic)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’exterior G Orriols El de Malloles, és un molt antic casal, situat al terme municipal de Vic, dins el seu polígon industrial, al qual per arribar-hi cal agafar la carretera C-153 que va de Vic a Roda de Ter En arribar al punt quilomètric 2,100 ja es poden veure les installacions de l’esmentat polígon El casal es troba dins uns terrenys qualificats d’equipaments dins el pla general de Vic, que donen front als carrers 8, 9 i 16 que són situats a mà dreta de la carretera en la direcció esmentada, i molt a prop de la fàbrica del Gas de Vic SA La casa és en un…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina