Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Els caràngids: sorells, palomides i afins
Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
Dolor precordial
Patologia humana
El dolor precordial , és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i…
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el coll no…
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
Els beloniformes: peixos voladors, agulles í afins
L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…
Els pleuronectiformes: peixos plans
Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina