Resultats de la cerca

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…

El corriol camanegre Charadrius alexandrinus té una lògica semblança amb els altres corriols, bé que se’n diferencia clarament pel color negre de les seves potes, pels tons menys contrastats del seu plomatge i pel fet de tenir una taca negra a l’angle de les ales marró en les femelles, com l’exemplar de la foto ateny uns 16 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta de l’Ebre Xavier Ferrer Nidificador repartit i localment abundant a tot el litoral dels Països Catalans A les Balears és comú a totes les illes grans, llevat de Menorca, on la manca de llocs adients fa que sigui més aviat escàs…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles…

L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…

La ganga Pterocles alchata és un ocell de la plana, de mida mitjana ateny 31 cm, de vol ràpid i gregari El mascle, en plomatge nupcial a l’esquerra, es distingeix per la faixa de color bruno-vermellós del pit, ribetejada de negre, que contrasta amb el color blanc de l’abdomen La femella a la dreta, té dues o tres ratlles negres que li travessen el pit, i l’abdomen també blanc La llarga cua, molt punxeguda, la diferencia de la xurra Pterocles orientalis , espècie molt pròxima, lleugerament més grossa fins a 35 cm i característica pel fet de tenir una taca negra a l’abdomen Marisa Bendala…

El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals…