Resultats de la cerca

La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…

L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…

En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…

La crisi econòmica va afectar de ple gairebé tots els àmbits de l’esport a Catalunya Amb tot, es van poder celebrar diferents èxits, des dels triomfs en les lligues de campions del FC Barcelona, en futbol i handbol, i del CN Sabadell waterpolo femení, fins a la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 L’èxit de Tarragona, que competia amb la ciutat egípcia d’Alexandria, es va confirmar el 15 d’octubre, dos dies abans que Barcelona celebrés el 25è aniversari de la seva nominació olímpica El nou alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, va mantenir l’aposta del seu…

L’arquitectura civil i militar En el moment actual, els nostres coneixements sobre l’arquitectura civil i militar de la Vall d’Aran encara són molt reduïts D’una banda, no coneixem gairebé cap edifici de l’època pre-romànica o romànica de l’altra, no s’han realitzat encara gaires estudis sobre el tema Tenint present les poques restes que s’han conservat a l’aire lliure i també la pobresa de la documentació de l’època carolíngia i, així mateix, fins i tot dels mateixos segles del romànic, l’única via que hi ha per a aproximar-nos al passat passa per les excavacions arqueològiques i també per…

Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…

Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…

El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…

Si els humans, des de la més remota Antiguitat, hem intentat establir calendaris és perquè sentim la necessitat de controlar el pas del temps de forma tangible i, d’una manera o altra, poder marcar o recordar aquells moments que han estat importants en la nostra existència La memòria collectiva i la història dels països, doncs, estan plenes de dates que són significatives, per la raó que sigui Recordar un nom o una data és sempre un dels grans problemes de l’estudiant d’història, però el cert és que les dates es consideren sovint com les grans fites del passat, darrere les quals s’amaguen les…