Resultats de la cerca
Es mostren 1887 resultats
Iemen 2011
Estat
Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Allà Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril L’oposició va reprendre el diàleg…
El que cal saber dels traumatismes potencialment greus
Els impactes directes contra el crani i els moviments bruscs del cap poden produir traumatismes crànio-encefàlics TCE, és a dir, alteracions en les estructures nervioses de l’encèfal Les lesions de la cara i del cuir cabellut solen ésser aparatoses, ja que les ferides sagnen molt i les contusions ocasionen una gran tumefacció, però això no significa que siguin necessàriament greus Davant d’un traumatisme cranial important, cal sempre tenir en compte que també hi pot haver una lesió de la columna vertebral Per això, cal bellugar l’afectat com menys millor, i si és imprescindible de moure'l cal…
Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM)
Historiografia catalana
Institució docent creada a Palma el 1970 pel bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara amb l’objectiu de dedicar-se a l’estudi, l’ensenyament i la divulgació de les ciències teològiques, i al mateix temps unificar la tasca acadèmica del Seminari Major de Mallorca amb els Teologats dels Franciscans T.O.R., els Teatins i també els Missioners dels Sagrats Cors.
Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…
Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI)
Historiografia catalana
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona fundat per l’historiador Jaume Vicens i Vives l’any 1949, amb l’objectiu de renovar i estructurar la investigació històrica, fonamentalment dels Països Catalans.
Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
Les urticàcies
Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
Trencapinyes
El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…
Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró
Antoni Gassol i els seus nebots Antoni Gassol i Civit Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970 Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un…
Els Noguera, a Prats
Espíritu y fuerza de la industria textil catalana , 1943 La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera Tots tres presenten el mateix producte empesa o teixit cru de cotó En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la…
Crèdit gerundense (1881-1895)
La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de Govern 1881 fou la següent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina