Resultats de la cerca

Els pronoms personals S’empren els pronoms forts només per a referir-se a persones, no pas a objectes inanimats Aquest ús pot resoldre’s amb pronoms febles, pronoms relatius o un canvi de la redacció A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que en tenen cura A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que tenen cura d’ell Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes de les quals són inèdites Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes d’ elles són inèdites Ha superat els riscos de l’operació, malgrat la dificultat Ha superat els riscos de l’operació,…

Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…

Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…

El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…

Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…

Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…

La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…

En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…

Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…