Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
L’escultura del segle XVI: de l’Humanisme culte a l’Humanisme reformat
Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va potenciar un…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Gil Morlanes el Vell a Poblet i el seu soci Juan de Palacio
Art gòtic
Gil Morlanes va néixer a Daroca Aragó cap a mitjan segle XV Fruit del seu primer matrimoni, va tenir un fill homònim que també es va dedicar a l’àmbit artístic, per això, per tal de diferenciar-los, es tendeix a complementar els seus noms amb els apellatius el Vell o el Jove La primera notícia documentada de Gil Morlanes el Vell és del 1474, quan apareix com a testimoni en el testament de l’escultor Hans Piet Dansó, també conegut com Hans de Suàbia, que portava a terme el retaule major de La Seo de Saragossa i del qual Morlanes era el mosso En la trajectòria artística de Morlanes hi ha força…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…
Més espècies que enlloc més
El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura…
Albanyà

Vista parcial de la façana de l’església d’Albanyà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a l’alta vall de la Muga.
Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina