Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis L Prat L’actual església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, declarada monument històrico-artístic el 26 de febrer de l’any 1976, resta situada a l’extrem nord-occidental de l’antic nucli murat de la vila, contigu a la muralla dels segles XIII-XIV i al costat del portal de la Canal, entre aquest, la plaça de l’Església i el carrer Estret o de la Mare de Déu dels Colls Mapa 292M781 Situació 31TCG837662 Hom pot arribar-hi des de Solsona, des de Berga o bé des de Tuixén-la Coma, per carreteres asfaltades La vila dista…

Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…

Situació La façana sud i la portada, netament romàniques, conservades a l'edifici renovat en època barroca J Tous L’església de Sant Lliser d’Alós és al centre del poble d’Alós, on s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-8149 Situació 31TCH445297 Història El lloc d’Alós és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, com una de les parròquies de la Vall d’Àneu, i podem suposar que formava part del pàgus anabiensis que s’esmenta en els preceptes del 835 de l’emperador Lluís, i en el del 860 del rei Carles de confirmació dels drets del bisbat d’Urgell El…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…

Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…

Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km JBP…

En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen…

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…

Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…