Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Luna
Gran llinatge de rics homes d’Aragó.
Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…
Castell de Gaià
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’antic castell, avui totalment irrecognoscible F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell encara es fan visibles dalt el turó de Santa Àgata, el qual es dreça entre la riera de Gaià i les poques cases que constitueixen la població, a la banda meridional del terme Long 1°55’16” - Lat 41°55’13” Hom arriba a Gaià a través de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès Immediatament després d’haver travessat la població, hi ha a mà esquerra, un camí carreter, que tot planejant, mena al cim del pujol, on s’aixeca l’església de Santa Àgata, envoltada per…
Castell de Campmajor (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de…
Sant Martí de Centelles
Art romànic
Situació Aquesta església és la parroquial i avui centra el petit nucli de població Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,0 —y 24,3 31 tdg 340243 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Molins de Rei a Vic per Sabadell Al tram de Sant Feliu de Codines a Centelles, al punt quilomètric 12,8 hi ha un trencall a mà esquerra vers ponent que en uns 100 m hi porta MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, després anomenat de Centelles Inicialment estigué vinculada a la…
Sant Jaume d’Almenara (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Ruïnes de la nau, on s’aprecien diferents etapes de construcció F Español Les ruïnes de l’església són situades prop del mas d’Almenara, a l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 34-15390 Situació 31CG706007 Per a arribar-hi cal agafar la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada A uns dos-cents metres un cop passat el petit poble d’Aguiló, surt un camí de carro, el primer que es troba a la dreta de la carretera, que porta a Almenara FEB Història El lloc d’Almenara es documenta l’any 976 en la venda que feren el comte Borrell i la comtessa…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Santa Cecília de Montserrat (Marganell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des del sud-est, l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, amb tres absis, bellament ornamentats amb arcuacions cegues, dividides en parelles per bandes llombardes A Lajarín L’església de Santa Cecília, erigida en un relleix de la muntanya, s’arrauleix sota els impressionants espadats de Sant Jeroni Long 1°48’59” - Lat 41°36’40” S’hi arriba fàcilment per la carretera que puja a Montserrat per Can Maçana, al quilòmetre 6 de la qual hi ha l’església, situada a mà esquerra i a tocar la carretera Cal demanar la clau a la recepció de la casa de…
Abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols anteriors al 1300
Art romànic
Sunyer …968-976… És el primer abat documentat del monestir, bé que no pas el primer que tingué el cenobi Quan fou elegit abat, no sabem si ja era abat de Sant Pol de Mar o fou elegit abat dels dos monestirs a la vegada El dia 17 de març del 968, en un viatge que féu a Laon, el rei Lotari, amb la intervenció de la seva mare Gerberga i de l’arquebisbe de Reims Olderic, el confirmà en el càrrec, li confirmà les possessions del monestir i li concedí de poder regir a la vegada els dos monestirs Possiblement cal identificar-lo amb l’abat Sunyer que l’any 976 subscrigué un document de Lotari relatiu…
Pole
Família noble anglesa, amb drets a la corona, pel casament (vers el 1491) de sir Richard Pole (mort el 1505) amb lady Margarida, comtessa de Salisbury, filla del duc de Clarence i neboda de Ricard III i d’Eduard III..
Perseguits pels Tudor , Margarida i els seus fills, entre els quals Reginald Pole , foren exiliats o executats per ordre d’Enric VIII Dos nets moriren a la Torre de Londres, durant el regnat d’Elisabet I 1558-1603
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina