Resultats de la cerca

Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i Catalunya…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante,…

Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests…

Procedent d’una família d’aristòcrates hongaresos exiliats el 1944, el 1974 s’adherí als gaullistes i el 1977 esdevingué membre del comitè central del Rassemblement pour la République , partit en la direcció del qual ocupà càrrecs des del 1993 Llicenciat en dret 1978, alcalde de Neuilly-sur-Seine 1983-2002 i diputat des del 1989, ocupà successivament diversos ministeris en el govern d’ Édouard Balladur 1993-95 entre el maig del 2002 i el novembre del 2004 fou successivament ministre de l’Interior i d’Economia del segon i tercer governs de Jean-Pierre Raffarin , i d’Interior en el govern…

A l’octubre l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, es va entrevistar a Rabat amb el rei Muhàmmad VI © Agència Marroquina de Premsa La vida política del Marroc va estar marcada per la formació del nou Govern sortit de les eleccions del 25 de novembre de 2011, que està liderat per un primer ministre islamista, Abd al-Ilah Binkiran, líder del Partit Justícia i Desenvolupament Aquest partit, que va guanyar les eleccions però no disposava de majoria absoluta, va fer coalició amb els nacionalistes de l'Istiqlal, el partit de base amaziga Moviment Popular i l'…

L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…

Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra  Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i…