Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
Astor
L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…
Bec de serra gros
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Els anèl·lids fòssils
El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèllides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià Eocè superior de Castellolí Anoia Jordi Vidal / MGB Són pocs els anèllids fílum Annelida que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides Errantida de la…
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que…
Un peix globus tòxic
La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…
Orca
L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la fugida A l’…
Ballber i Companyia, a Terrassa
Paper comercial, 1892 Ballber i Companyia és una de les empreses llaneres més antigues de Terrassa Lletra de canvi, 1870 Segons la mateixa empresa, aquesta tenia el seu origen l’any 1820, a Terrassa El seu nom no és recollit correctament pels documents de l’època i això complica enormement les coses És Balbé per a Madoz 1849, Ballert per a la Revista Industrial 1856, Vallvet per Giménez Guited 1862 Són pocs els cronistes que reprodueixen el seu nom sense errors Madoz en el seu Diccionario ens diu que és una de les fàbriques de draps “más adelantadas ” Produeixen mocadors i franelles,…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Sadi Carnot: el naixement de la termodinàmica
Amb un petit opuscle sobre les màquines de vapor, el 1824 el jove Sadi Carnot fundava una teoria física nova, la termodinàmica, arrelada en el saber pràctic dels enginyers que construïen i governaven màquines i motors, però de mal conciliar amb el paradigma newtonià dominant en la física del seu temps El principi de Carnot, primer dels enunciats del que avui es coneix com a segon principi de la termodinàmica, diu que la força motriu d’un motor tèrmic “és fixada per les temperatures dels cossos entre els quals es fa en darrera instància el transport calòric” El planeta, com a motor tèrmic o ‘…
Friedrich von Schelling: l'eterna unitat
Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…