Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Fibrosi pulmonar
Patologia humana
Definició La denominació fibrosi pulmonar , equivalent a la de malaltia intersticial difusa del pulmó o alveolitis fibrosant , inclou una sèrie de trastorns que alteren l’espai que queda entre els alvèols, o espai intersticial, que consisteix en una substitució del teixit que normalment ocupa aquest espai per una gran quantitat de fibres de collagen, cosa que redueix la capacitat de distensió del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria Causes i tipus La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació d’una malaltia pulmonar prèvia Actualment se’n…
Cos estrany a la tràquea i els bronquis
Patologia humana
Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el 18% tenen de…
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
Pediculosi
Patologia humana
Definició La pediculosi consisteix en la infestació de la pell per uns petits insectes paràsits de l’home, ün tipus determinat de polls, la picada dels quals causa inicialment lesions irritatives mínimes, però molt pruriginoses La picor intensa que provoquen fa també que la persona afectada es grati, i en conseqüència hi ha la possibilitat que es produeixin lesions secundàries a través de l’erosió, la irritació o la infecció de la pell Si els polls són contaminats per uns determinats microorganismes, a través de les picades poden contagiar malalties, com ara el tifus exantemàtic La pediculosi…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Historiografia catalana
Botànic, filòsof i teòleg.
Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’Audiència de…
Pau Vila i Dinarès
Historiografia catalana
Geògraf i pedagog.
Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a…
Joan Reglà i Campistol
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…