Resultats de la cerca
Es mostren 68647 resultats
Bartholinitis
Patologia humana
És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’altres gèrmens,…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Broncoscòpia i fibrobroncoscòpia
Patologia humana
La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…
Transport de gasos entre els pulmons i els teixits
Fisiologia humana
L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…
Calazi
Patologia humana
Hom anomena calazi la inflamació crònica d’alguna glàndula sebàcia de Meibom, situada a la cara interna de la parpella La inflamació és deguda a una obturació del conducte de la glàndula que origina l’acumulació de les secrecions a l’interior En un primer moment, la inflamació pot semblar un mussol, és a dir, una inflamació aguda que provoca una tumef acció de la parpella Tanmateix, però, la inflor deguda al calazi es resol al cap de pocs dies En general, no es presenta en cap moment una tumef acció palpebral, sinó que lentament es forma un nòdul arrodonit, dur i llis, que no provoca dolor De…
Uveïtis anterior: iritis i irido-ciclitis
Patologia humana
És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del cristallí o…
El que cal saber de l’alcoholisme
Patologia humana
L’alcoholisme és una malaltia deguda al consum de begudes alcohòliques reiterat i excessiu que es caracteritza per la repercussió negativa que aquest hàbit té en la salut física i mental de la persona que n’és afectada i en el seu entorn afectiu i social Es calcula que entre un 4% i un 12% de la població pateix d’alcoholisme, i que aproximadament la quarta part dels alcohòlics pertanyen al sexe femení Com que el consum de begudes alcohòliques en la nostra societat és força habitual, de vegades es pensa que per a considerar que una persona és alcohòlica cal veure-la sovint en un estat d’…
Peu buit
Patologia humana
El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu La deformitat pot tenir orígens diversos malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement El peu buit pot ésser anterior , quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i els dits queden fixats en…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…