Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme R Viladés L’església de Santa Margarida és situada en un lloc alçat, al costat mateix de la imponent masia, antiga fortalesa del Mercadal, i dominant l’ampli espai geogràfic de la Vall de Lord, ja als límits de la comarca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 RVL Per la carretera de Berga a Solsona, just al quilòmetre 30, hi ha l’hostal de Cal Majoral d’aquí surt una pista de terra…

Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i…

Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau ben orientada a llevant i rematada per una bonica capçalera trevolada G Orriols L’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es troba al migdia del seu terme, a 830 m d’altitud, arran de cinglera, situada a cavall de la zona del Collsacabra i de les Guilleries Hom hi té un fàcil accés gràcies al nou camí que la uneix al poble de Rupit i que continua fins al mas del Pendís baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…

Situació L’església de Sant Esteve es troba a tocar a la masia de Tubau, situada al nord-est del terme municipal, tocant a la comarca del Ripollès, als vessants de migjorn dels rasos de Tubau Domina una frondosa i estreta vall, plena de bosc i de petits prats d’herba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,0 — y 73,1 31 TDG210731 Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hom pot veure perfectament l’estructura de l’església, amb una nau rematada per un absis trapezial a llevant,…

Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…

S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé…

És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la…

Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia…