Resultats de la cerca

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…

Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…

Situació Vista general J Bolòs Pont situat sobre el riu Freser, quan la vall es comença a eixamplar, a uns 2 km al nord de Campdevànol Cal relacionar aquest pont amb la via que anava de Ripoll cap a Ribes seguint el riu Freser Mapa 256M781 Situació 31TDG313781 Si agafem la carretera que va de Campdevànol a Ribes de Freser, el veurem a mà esquerra, immediatament després de passar la Colònia l’Herand Pont La longitud total d’aquest pont de doble vessant és d’uns 53 m Actualment, tot ell no és pas d’època romànica ha sofert diverses reconstruccions i transformacions L’arcada central…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Situació Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua Mapa 32-13327 Situació 31TCG178445 Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar Història Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre aquesta capella de…

L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…

Aquesta església degué ser una simple capella per al culte de l’escassa població del lloc de la Grallera, dins el terme de Rúbies, que no sembla pas que arribés a tenir la consideració de quadra A través de la parròquia de Rúbies depengué del priorat de Santa Maria de Meià Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir les esglésies que tenia per donació del…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…

Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental, de planta gairebé…

Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…