Resultats de la cerca
Es mostren 3685 resultats
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
televisió per IP
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de distribució de senyals de televisió i vídeo que utilitza connexions de banda ampla sobre el protocol d’internet IP.
És un entorn tancat en què el proveïdor del servei controla tant el suport de la transmissió com els continguts programats i l’accés Permet la comunicació directa i bidireccional entre proveïdor i usuari final, de manera que l’usuari té accés a serveis com la selecció de continguts a la carta pot escollir entre un catàleg de continguts i reproduir-ne qualsevol en qualsevol moment Els continguts són enviats des del servidor del proveïdor a l’usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o fer avançar la reproducció al seu gust És habitual en els operadors d’IPTV l’…
saber fer
Economia
Conjunt de coneixements tecnològics necessaris per a una àrea específica (producte; procés de producció, de distribució o de serveis; sector; innovació).
Mitjà necessari de l’activitat productiva i eina de perfeccionament, el know-how , a diferència del progrés tècnic més general i dinàmic, és més específic i estàtic És objecte de compra i venda, com ho són, per exemple, l’assessorament, les llicències i el franchising
banca electrònica
Economia
En el marc de la banca en línia
, expressió vinculada a la distribució i venda de productes financers exclusivament per internet.
cadena
Matemàtiques
Successió de variables aleatòries tal que la distribució de probabilitat d’una d’elles depèn dels valors obtinguts per les anteriors.
ones de Rossby
Meteorologia
Ondulacions de gran longitud que es formen a la troposfera mitjana i alta, a causa de la distribució de les pressions.
Són ones en el flux general de vents zonals de l’oest, típic de les latituds mitjanes Aquest flux es distorsiona a causa del gradient de temperatura nord-sud i de la rotació terrestre, de manera que es produeixen ones atmosfèriques llargues de longitud d’ona de milers de quilòmetres, que s’amplifiquen amb el temps i originen circulacions meridianes de l’aire Això afavoreix la mescla de la massa d’aire polar i la tropical També s’anomenen ones llargues o planetàries En ocasions el nombre d’ones en altura pot variar de tres a sis, però l’atmosfera té tendència a adoptar la…
repartiment de beneficis
Economia
Distribució que en acabar un exercici econòmic es fa de la part dels beneficis acordada entre els accionistes d’una societat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina