Resultats de la cerca
Es mostren 1113 resultats
Malaltia celíaca
Patologia humana
Definició La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’…
Projecció exterior de la cultura catalana 2015
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Música
Folklore
Teatre
Gastronomia
La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015 La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pellícula Ocho apellidos catalanes , al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pellícula L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de…
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…
Alteracions cutànies causades pel sol
Patologia humana
Definició i causes Les alteracions cutànies causades pel sol , anomenades també actinodermatosis o fotodermatosis , són trastorns de la pell desencadenats per les radiacions solars, deguts a una exposició excessiva al sol o bé a una sensibilitat exagerada a la llum del sol causada per substàncies químiques, malalties o alteracions genètiques Aquests trastorns són originats només per algunes de les radiacions emeses pel sol, és a dir, que no totes tenen efectes sobre la pell Les radiacions solars que actuen sobre els teixits cutanis són els raigs infra roigs , la longitud d’ona dels quals és…
harmonia

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Formació dels acords i de les relacions que s’estableixen entre ells.
De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…
El llenguatge del cos: la dansa
En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…
L’arquitectura gòtica secular en la seva configuració i tipologies
Art gòtic
L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…
Els mictofiformes: peixos llanterna
Els mictofiformes constitueixen un grup de peixos molt ampli, que comprèn més de 400 espècies marines, totes pròpies dels ambients mesopelàgics A més de fotòfors, tenen els radis de les aletes segmentats i usualment presenten aleta adiposa i les aletes ventrals inserides en posició abdominal Hi ha diversos trets morfològics que els distingeixen dels salmoniformes i altres grups afins, entre els quals cal citar el desplaçament del maxillar, que fa que la mandíbula superior no sigui protràctil, i el tancament del conducte pneumàtic, que els transforma en peixos fisoclists a més, presenten…
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina