Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major Mapa 334M781 Situació 31TEG110425 L’anomenat “Ramal” és el camí que porta des de la carretera comarcal de Palamós a Girona C-255 fins al poblet de Llofriu, en uns 400 m de recorregut S’agafa a mà esquerra d’aquesta carretera, entre el trencall que mena a Palafrugell i la Barceloneta el barri situat al llarg d’aquesta carretera comarcal que pertany a la parròquia de Llofriu Història El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell És…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a l’església, capgirada d’orientació l’any 1697, quan s’afegí davant l’absis un pòrtic amb l’antiga portada i altres elements forans ECSA - Rambol L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli de Molig, vers el sector occidental, al costat del castell Té la façana a la Plaça Major i pel costat de tramuntana és vorejada pel carrer de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 14” N - Long 2° 23’ 18” E Per a arribar-hi cal agafar des de Prada la carretera D-619, que tot seguit travessa la Tet, i continuar, un cop passat Catllà, per la…

Definició L’ hallux valgus és una desviació que afecta el dit gros del peu tot fent-lo apropar als altres dits El galindó és una prominència que es forma a la vora interna del peu, a la zona del naixement del dit gros, que sovint acompanya l’ hallux valgus i n’accentua la desviació Anatomia La part davantera del peu o avantpeu comprèn els cinc dits i la zona en què aquests neixen o metatars Els segments ossis de l’avantpeu són formats pels ossos metatarsians i les falanges de cadascun dels dits Aquests ossos s’articulen tot component les articulacions metatarso-falàngies, que són les…

Situació Interior de l’església, totalment transformat per obres posteriors a l’època romànica, però que deixa endevinar l’estructura original, sobretot en l’arc triomfal, rebaixat, que neix al darrere dels brancals ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel presideix la petita caseria de Vivers, poble dels baixos Aspres, situat al centre del terme, prop de la capçalera de la ribera de Vivers Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 49,8” N - Long 2° 45’ 49,2” E Vivers és 2 km al nord-oest de Sant Joan de Pladecorts, i uns 4 km al sud-est de Llauró El poble és travessat per la D-13, de Llauro a Sant…

Música culta Durant molts segles, Santiago de Compostella ha tingut una notable importància en el món religiós, cosa que ha permès una abundant pràctica de música sagrada, tot i que no existeix cap autor de renom que hagi exercit a la ciutat Durant el segle XIII es consolidà la figura del mester de xoglaría , un tipus de trobador que practicava el gènere de les cantigas , una valuosa mostra de les quals són les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi Un dels mestres de xoglaría més destacats fou Martín Codax Cal, però, arribar al segle XIX per a poder percebre un creixement de l’activitat…

Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…