Resultats de la cerca
Es mostren 3685 resultats
xarxa mallada
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada per circuits formant bucles o anells, els extrems dels quals són alimentats per fonts d’alimentació diferents.
Pot ésser constituïda, en general, per un conjunt de circuits múltiples disposats formant bucles i diverses fonts d’alimentació
baixa tensió
Electrònica i informàtica
Tensió inferior als 250 V (generalment de 110, 127 i 220 V), destinada a la distribució d’energia elèctrica als abonats.
col·lector
Tecnologia
Conducció principal destinada a la distribució d’un fluid per conduccions secundàries o a rebre’l d’aquestes per eliminar-lo.
Mercator Océan
Corporació francesa que té per objectiu el desenvolupament, producció i distribució de productes i serveis d’oceanografia operacional a mar obert.
Nasqué el 1995 com a projecte de desenvolupament i recerca orientat a posar a punt un sistema operacional de predicció oceanogràfica global capaç de proporcionar prediccions de les diferents variables que caracteritzen l’estat dels oceans com són la temperatura, la salinitat, els corrents marins o nivell del mar de manera similar com es fa en meteorologia El 2002, les principals institucions i organismes francesos relacionats amb l’oceanografia operacional, el CNES Centre National d’Études Spatiales, el CNRS Centre National de la Recherche Scientifique, l’Ifremer, l’IRD Institut de Recherche…
camp proper
Zona de l’espai molt propera a un element radiant, caracteritzada perquè la distribució angular dels camps depèn de la distància.
En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat
classe social
Sociologia
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…
escintil·lograma
Representació fotogràfica de la distribució d’un radioisòtop administrat a un òrgan del cos per la seva emissió de raigs gamma.
Les religions més difoses
Aquest mapa representa la distribució dels fidels de les sis religions més difoses per estats, en percentatge sobre la població total també s’hi representen els seguidors de religions autòctones, els no religiosos i els que es declaren ateus Aquest mapa se situa entre l’anterior, que mostra la distribució territorial d’aquestes religions i el mapa 41, en què es representa la pluralitat religiosa per estats En efecte, els colors d’aquest mapa mostren, d’una banda, la distribució territorial, però en aquest cas es fa referència al nombre de practicants, i…
Biogeografia dels peixos
L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les…
Christian Gottfried Thomas
Música
Trompista, compositor i editor alemany.
Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina