Resultats de la cerca
Es mostren 3687 resultats
Musaranya de Millet
La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
llindar de pobresa
Economia
Sociologia
Nivell d’ingressos econòmics o de recursos per sota del qual una persona o una família no pot accedir a unes condicions de vida considerades adequades en una societat.
L'habitatge i l’alimentació són variables clau per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la unitat familiar l’edat dels…
cosmologia cíclica conforme
Astronomia
Model cosmològic dins el marc de la relativitat general.
Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang , i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein Es basa en la troballa de zones en forma d’anells concèntrics en la…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina