Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Cuba 2011
Estat
El programa de reformes econòmiques que havia anunciat el Govern de Raúl Castro a l’octubre del 2010 va ser l’eix dels debats del VI Congrés del Partit Comunista de Cuba PCC, que finalment es va reunir a l’abril del 2011 Aquesta fita política va ser molt important perquè feia catorze anys que s’havia celebrat l’últim congrés, i l’encontre s’havia postergat reiterades vegades, tot i que els estatuts estableixen que el marge entre congressos és de cinc anys La raó del retard s’explica per les dificultats a generar un consens entre les diferents elits del règim per a fer front a la degradació…
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Història
Historiografia catalana
Funcionari reial i traductor.
Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat…
, ,
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,
cant coral a Catalunya
Música
El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat.
L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…
Orfeó Català
L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.
Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment, consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…
,
música de Polònia
Música
Música desenvolupada a Polònia.
Música culta Per a situar el naixement de l’estat polonès cal recular fins al segle X, a l’època de Miecislau I ~960-992, considerat el seu fundador Miecislau i el seu poble es convertiren al cristianisme i se sotmeteren a l’autoritat de la Santa Seu, fet que els garantia la protecció de Roma contra l’amenaça germànica Els seus successors anaren afegint nous territoris a Polònia, i Boleslau III Bocatort 1102-38 dividí el regne entre els fills, cosa que afavorí la fragmentació del país en una vintena de ducats quasi independents i la progressiva penetració germànica La reunificació territorial…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina