Resultats de la cerca

Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare,  Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però…

Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències…

Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari  La Llar  1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna   Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres obres Fou…

En hebreu s’anomena Šemōt ‘noms’, perquè comença amb la llista dels fills de Jacob que arribaren a Egipte en temps de Josep L’èxode del grup d’israelites menys nombrosos probablement que el text no dóna a entendre és datable d’entre els s XIV i XIII aC, i amb ell inicià Israel la seva existència com a entitat ètnica, cultural i religiosa L’obra, que presenta els esdeveniments del llarg èxode i en recull diverses tradicions contraposades sobre l’itinerari, gira entorn de dos fets l’alliberament del poble de l’esclavitud egípcia sota el comandament de Moisès i l' aliança del Sinaí…

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat,…

En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les especialitats d’…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…

L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà…

De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…