Resultats de la cerca
Es mostren 8715 resultats
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
El sistema de partits de Catalunya: de l’hegemonia pujolista als governs de coalició
Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…
El Palau Reial Major de Barcelona
Art gòtic
Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní RManent La presència d’un palau comtal a Barcelona consta explícitament des de l’any 924 El seu emplaçament devia coincidir amb el posterior del bloc del Tinell, cap a l’extrem de tramuntana de la ciutat romanocomtal, lloc que des del baix imperi acollia els principals equipaments del poder religiós i, segurament, també civil Concretament, a sota del Tinell hi ha els vestigis d’un complex d’edificis monumentals alçats en època visigòtica, alguna part dels quals devia ser estatge del comte d’ençà de l’ocupació…
La vila de Terrassa
Art gòtic
L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…
La vila de Sabadell
Art gòtic
Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’església “…
La vila de Solsona
Art gòtic
L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà…
Les molses o briates
Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…
Les primulàcies
Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…