Resultats de la cerca

Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…

Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…

El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…

La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…

Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…

Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…

El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…