Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Moviments, forces i equilibri
Què és el moviment És fàcil observar al nostre entorn objectes en moviment Veure coses que es mouen ens resulta tan familiar, que ens sembla que no cal entendre ni explicar res dels moviments Això no obstant, si ens preguntem què entenem per moviment topem amb certes dificultats No n’hi ha prou a dir, per exemple, que un cos és en moviment perquè veiem que es mou En alguns casos, el moviment dels cossos és imperceptible, de tan lent com pot arribar a ser Per exemple, quan observem els estels en una nit serena o quan contemplem una glacera majestuosa no ens adonem que també estan dotats de…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…
Què és el joc?
El concepte de joc Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres Joan Sarri Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal com elàstic, tan versàtil com de múltiples significats Per a constatar aquesta…
Sant Pere d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…
Santa Maria de Valldonzella (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general de la vall i del mas on es va fundar aquest monestir cistercenc M Palomares El lloc és situat al fons de la vall de Valldonzella, als vessants llobregatins de la muntanya d’Olorda S’hi podia accedir des de la carretera d’Olorda a Molins de Rei, per un camí força embrossat que surt prop del coll de Can Cuiàs Actualment, el millor camí per anar-hi és des de Sant Feliu de Llobregat remuntant la riera de la Salut o de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF218850 Història El 1147, els esposos Guillem Mir i Sanxa donaren al monestir de Sant Cugat i al seu abat Aleran allò…
Vila medieval de Sabadell
Art romànic
Vista aèria del nucli primitiu de la vila de Sabadell centrat per l’església de Sant Feliu o antiga pabordia de Sant Salvador TAVISA-J Todó Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui formen el terme municipal de Sabadell Entre ells, la serra de la Salut , anomenada així pel santuari marià que hi va ser edificat Allí va néixer Arragona avui Arraona, poblat que seria progenitor de Sabadell El riu Ripoll separa la serra de la Salut del pla on és situada la ciutat aquesta separació és marcada físicament per un ample i profund esvoranc Els romans també es van enamorar de la serra…
Castell d’Áger
Art romànic
Situació Restes de les dues naus paralleles cobertes amb voltes de canó que havien format part del castell palau dels vescomtes d’Àger ECSA - F Fité El castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, és situat dalt del turó que domina la vila homònima L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior FFLI Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, centúria en la qual la documentació que ha pervingut fa referència a la fortalesa i el seu terme castral…
Santa Maria de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Timpà que corona la portalada de l’església amb la Maiestas Mariae flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla ECSA - FJ de Rueda L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli urbà del poble de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de Barberà FEB Història La primera menció de l’església de Santa Maria de Barberà data de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, les parròquies que…
Sant Miquel de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…
L’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina