Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Sant Martí de les Planes (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la nau de l’església de Sant Martí de les Planes una vegada acabats els treballs de neteja duts a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic l’any 1981 F Junyent-A Mazcuñan Capella enrunada situada en un planell obert en una fondalada boscosa, sota el mas de les Planes i al cantó sud-oriental del terme Long 1°44’24” - Lat 41°48’10” Des de l’indret on s’alça l’església de Sant Miquel de les Planes, cal seguir uns pocs metres carretera amunt fins a trobar, a mà dreta, un camí per a usos forestals, que cal deixar ben aviat per seguir un corriol,…
Santa Maria del Castell (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Situació Església castellera i antiga parròquia que s’alça al peu de les ruïnes de la fortalesa F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell, sobre el qual s’aixequen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Miralles, prop del mateix castell Des d’un principi fou l’església parroquial del terme, funció que exercí fins que el seu culte fou traslladat a l’església de Sant Romà, molt més avinent Les primeres referències d’aquest castell corresponen al 960, any en què el comte Borrell…
Sant Miquel d’Orpí
Art romànic
Situació Absis de l’església situada a frec del castell, embeguda en un casal tardà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que acabem de descriure en l’apartat del castell Cal demanar la clau a la casa que engloba la torre FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Orpí, tocant al mateix castell Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l’actualitat El terme d’Orpí es troba documentat a partir de l’any 978, quan el papa Benet VII confirmà…
Sant Miquel de Trulls (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…
Sant Andreu de la Serreta (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme Cal notar-hi l’amplada que té l’absis, gairebé igual que la de la nau i la capella, posterior, oberta al costat de tramuntana R Viladés És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb És voltada de camps i boscos Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99…
De la bosquina fins a Grassa
El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…
Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb el mur esbalandrat de l’absis, la part superior del qual mostra encara un seguit d’arcuacions cegues separades en grups de cinc per unes bandes llombardes que arriben fins al sòl F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Joan, tot i que no conserva la volta, encara es manté dempeus al cim d’un petit turó que es dreça en una vall regada per la riera d’Oló, prop del mas Armenteres, a la banda sud-occidental del terme Long 1°59’39” - Lat 41°50’50” Hom hi pot anar emprenent la carretera que condueix a Avinyó Poc després del quilòmetre 48 cal…
Sant Pere de les Cigales o de Salou (Navàs)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes, mig excavades, de l’església, on es pot veure, desenterrat, el mur circular de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades dalt uns altiplans conreats, a frec del camí que porta al mas Alzina, a la banda nord-oriental del terme Hom hi va per Navàs, on cal emprendre la carretera que mena a Serrateix Després d’haver passat el quilòmetre 3, cal deixar-la per seguir el camí que condueix a Sant Cugat Després d’un breu recorregut, s’ha d’agafar un altre camí, situat a la dreta i degudament senyalitzat, el qual, enfilant-se costa amunt, porta…
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina