Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
La primera maduresa del disseny industrial català
En el període 1971-76 va tenir lloc la primera maduresa del disseny català Estava marcat per la continuïtat del camí ascendent dels anys seixanta i la renovació produïda al llarg de la citada dècada, amb l’esclat del Maig del 68 i el corrent contracultural, i es va tancar amb la crisi econòmica i les primeres comprovacions de la impossibilitat d’un canvi immediat de les estructures socials i, com a conseqüència, culturals Les illusions de transformació que s’havien creat expliquen les característiques d’un esdeveniment de gran importància per al disseny català com és el Congrés de l’ICSID…
Les imatges i els mots
El present esbós de raonament a l’entorn de quina és la matèria que es desprèn de la sentència Ut pictura poesis , «Com la pintura, així és la poesia», pot ser qualificat de joc de mots, d’embolic destinat tal vegada a construir una mena d’aporia, és a dir, una absència de camí –la desconstrucció, doncs, d’una suposada via de coneixement–, o, traduint més literalment del grec el concepte d’aporia –amb un mot d’origen àrab–, un atzucac, una proposició sense sortida lògica O sigui, encetem una qüestió –Com la pintura, així és la poesia, és a dir, la relació entre art i escriptura, o literatura…
Els comtes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
El lloc dels humans a la natura
Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…
Aràbia Saudita

Estat
Estat d’Aràbia que ocupa la major part de la península i que limita amb Jordània, Iraq i Kuwait al N, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units al NE, amb Oman a l’E i al S, amb el Iemen al S i SW i amb la mar Roja a l’W; la capital és Riad.
La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…
Josep Puig i Cadafalch, un modernista diferent
No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…
Aturar la guerra: les gestions secretes del president davant del Govern britànic (1936-1939)
Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…
Santa Maria del Vilar (Vilallonga dels Monts)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, que fou seu d’una antiga pabordia de canonges regulars ECSA - A Roura Aquesta església, antigament seu d’una petita comunitat augustiniana constituïda en pabordia del priorat de Lledó, és situada uns 2 km al sud del poble de Vilallonga dels Monts Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 40,8” N - Long 2° 54’ 25,2” E Des de Vilallonga, hom hi arriba per una carretera que segueix la riba dreta del riu de Vilallonga PP Història La història d’aquesta església està estretament relacionada amb la canònica augustiniana de Santa Maria de Lledó Alt Empordà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina