Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la circulació general…
terratrèmol
Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…
Els murals del carrer de Basea de Barcelona
Art gòtic
Les pintures murals del carrer de Basea, 8-10, de Barcelona van ser descobertes el 1998 durant la reforma i rehabilitació d’un edifici d’origen medieval, concretament a la part superior de la torre de base quadrada que s’hi adossa Aquestes pintures són de la segona meitat del segle XIII i formaven part d’un conjunt més ampli, d’acord amb l’activitat decorativa que devia ser habitual a la ciutat de Barcelona en aquell moment, tot i que fins avui n’han arribat molt pocs exemples a causa de la desaparició de gran part de les construccions civils medievals Donzella i frare muntant un ase, detall…
Santa Susanna de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera i el campanar, una torre damunt la qual fou erigida una espadanya de dues finestres E Pablo L’església de Santa Susanna és el temple parroquial de Peralta, poble situat en una vall al peu dels contraforts nord-orientals de les Gavarres, a l’extrem sud-oriental del terme EI poble és format per diverses masies disseminades dels voltants de l’antic castell de Peralta Mapa 334M781 Situació 31TEG077453 Per arribar-hi hi ha dos camins, a mà esquerra, entre la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, a la carretera comarcal de Girona a…
Sant Martin d’Aubèrt (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església es troba als afores del poble, vers la banda de ponent, al peu de la carretera que s’enfilacap a Arròs e Vila Mapa 148M781 Situació 31TCH183337 La població d’Aubèrt és a tocar la carretera N-230, no gaire lluny de Vielha, després d’haver passat el trencall de Vilac FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent L’església és un edifici compost d’una sola nau que és capçada, a…
junclà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de llargada i de color verd o verd groguenc, amb ratlles o faixes blaves i una taca negra darrere els ulls i als costats de la cua.
No té valor comercial, i abunda en els fons rocallosos del litoral dels Països Catalans
zona climàtica
Meteorologia
Geografia
Cadascuna de les cinc faixes en què hom divideix la superfície de l’esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars (66° 30´ lat N i S) i els tròpics (23° 30´ lat N i S), i corresponen als grans tipus de clima.
Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador
Sant Joan de Matajudaica (Corçà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, com ja…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…