Els murals del carrer de Basea de Barcelona

Les pintures murals del carrer de Basea, 8-10, de Barcelona van ser descobertes el 1998 durant la reforma i rehabilitació d’un edifici d’origen medieval, concretament a la part superior de la torre de base quadrada que s’hi adossa.

Aquestes pintures són de la segona meitat del segle XIII i formaven part d’un conjunt més ampli, d’acord amb l’activitat decorativa que devia ser habitual a la ciutat de Barcelona en aquell moment, tot i que fins avui n’han arribat molt pocs exemples a causa de la desaparició de gran part de les construccions civils medievals.

Es tracta d’un conjunt pictòric mural de tècnica mixta (tremp i fals fresc, amb algun altre element com la caseïna, molt utilitzada des del final del segle XII fins al principi del segle XIV), en què es representa un cicle de temàtica profana de dimensió cavalleresca.

Les restes pictòriques més importants i, per tant, de més fàcil identificació decoraven una superfície d’aproximadament 15 m2, tot cobrint tres dels quatre murs de la part superior de l’edificació, sobre els quals recolza una coberta de volta de canó lleugerament apuntada sobre una cornisa. Tanmateix, es trobaren, també, fragments aïllats de pintura pràcticament en tot l’alçat de la torre, excepte a la planta baixa, on bàsicament eren representats motius ornamentals a base d’hexàgons i rectangles, que devien cobrir, a semblança d’un teixit, tot l’alçat de l’edifici. També es localitzà un espai, similar a una capelleta, amb restes pictòriques d’una creu acompanyada de decoració geomètrica.

Un cop enllestida la restauració de les pintures, les que ocupaven la part superior de l’edifici foren traslladades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (núm. inv. 17027), on són exposades (sala Martí l’Humà).

Tot i la conservació parcial del conjunt pictòric, les restes són prou importants per a permetre fer-ne una lectura de la temàtica i definir-ne l’estil i les característiques dels artífexs.

El conjunt s’organitza en quatre registres horitzontals, en els quals es combina la decoració figurativa i l’ornamental, pràcticament amb la mateixa importància. En el mur sud, la primera faixa –començant per la part inferior– té una sanefa geomètrica amb una banda en ziga-zaga, configurant romboides, i emmarcada per una línia de perlejat. La segona faixa mostra un seguici de sis cavallers en direcció al costat oposat del mur. Cadascuna de les figures es diferencia de la resta per l’emblema heràldic que apareix a la indumentària i pels trets físics. La tercera faixa torna a ser una franja decorativa; en aquest cas, una sanefa vegetal constituïda per la successió de cors –decorats amb flors de lis a l’interior–. Cal destacar que no es tracta únicament d’una faixa divisòria. El seu protagonisme es fa palès per les dimensions, pràcticament iguals a les faixes de representació figurada. Finalment, la quarta faixa representa una sèrie d’escenes figurades, separades entre elles per vegetació. Tot i aquesta divisió, semblen estar interrelacionades i tenir una lectura concreta de difícil identificació, perquè en manquen alguns fragments.

En el mur nord es pot veure la mateixa divisió en quatre faixes. La primera i la tercera contenen decoració ornamental, amb una repetició dels motius esmentats en l’altre mur, tot i que es diferencien lleugerament per la gamma de colors utilitzada. A la segona faixa es repeteix una seqüència d’un seguici de quatre cavallers, però en aquest cas, a la dreta, hi ha un castell o fortificació d’on surten les figures i, a l’extrem esquerre, torna a haver-hi un altre edifici, d’on també surten tres homes, diferenciats de la resta de cavallers del conjunt per la indumentària i perquè no mostren cap blasó. Hi ha la voluntat de diferenciar cadascun dels cavallers que formen el seguici a partir de l’heràldica, present a la indumentària dels homes i dels seus cavalls. La lectura dels motius heràldics no ha permès fer cap identificació concreta, ja que no és possible relacionar els escuts amb una família determinada, tret d’un cas en què es pot identificar l’escut d’un lleó rampant d’atzur, coronat d’or i amb bordura dentada, amb la família Marimon (Alcoy, 1999). El lleó, a més a més, tal com és representat, ajuda a datar l’obra, ja que el lleó rampant en què es diferencia el color de la llengua i el de les ungles, com en aquest cas, es comença a trobar a partir de la segona meitat del segle XIII (Riquer, 1983).

Finalment, a la faixa superior tornen a haver-hi diverses escenes, concretament quatre, on es mostren lluites entre animals fantàstics i diverses figures humanes.

El darrer mur, l’oest –que correspon a la façana de l’edifici–, pràcticament no presenta cap resta de pintura, únicament, al centre, s’hi observa part del morro d’un cavall que podria indicar que la successió de cavallers dels altres dos murs continuaria en aquest, ja que és aproximadament a la mateixa alçada.

Els trets principals d’aquestes pintures són, d’una banda, l’ús d’un traç negre gruixut per a perfilar les figures i, de l’altra, la manca de voluntat per crear jocs de volums tant en les fortificacions com en cadascuna de les figures que componen les escenes. Cal destacar, però, la gracilitat i el moviment que mostren algunes de les figures, com per exemple a l’escena de la faixa superior, on es veu un home lluitant amb un animal. Un altre element que cal destacar és la voluntat d’individualització dels personatges a partir de la roba i l’expressió, cosa que el converteix en un cicle amb molt detallisme, proper a la il·lustració de manuscrits.

Aquestes pintures s’allunyen dels exemples coneguts de pintura mural medieval a la ciutat de Barcelona, com el cicle del Palau Reial Major, a la sala del Tinell, o el cicle mural de la casa Berenguer d’Aguilar. En el cas del carrer de Basea no existeix un interès per insinuar profunditat i volums, ja que les figures i les edificacions mostren un dibuix planimètric, amb una gamma cromàtica força reduïda (diverses tonalitats de grisos, negre, blau i vermell). Aquesta diferència es fa més evident en la representació de les edificacions, que s’apropen més a exemples de la primera meitat del segle XIII (com per exemple el frontal de Sant Pere de Boí que és al MNAC) pel traç de cadascun dels blocs que configuren les torres o la manca d’ombrejat cromàtic.

És difícil determinar si els cavallers representats participen en una lluita o en una cavalcada. D’una banda, la indumentària no fa pensar en una confrontació, sinó més aviat en un seguici o homenatge. De l’altra, la presència d’una fortificació amb tres homes a cavall amb indumentàries molt diferenciades fa creure el contrari.

L’altre cicle que cal ressaltar és el que hi ha a la faixa superior dels murs, amb un seguit d’escenes separades per la presència d’arbres i arbustos, molt diferents dels d’altres exemples coneguts a Catalunya, però més propers en canvi a altres mostres, com per exemple, els del cicle mural de la Torre Ferranda, a Pernas (Provença), datat al final del segle XIII, cicle on també hi ha unes fortificacions situades sobre sanefes. Les escenes, tot i estar separades, sembla que estan relacionades. En un dels murs es poden veure motius grotescos i de lluites, habituals en la decoració dels teginats dels palaus, tant dels públics com els privats, motius que acostumen a completar les decoracions que cobreixen els murs i que mostren temes més anecdòtics. També és habitual trobar aquesta decoració en els marginalia dels llibres manuscrits il·lustrats. Així mateix, podem relacionar els temes de les pintures amb la decoració general del castell d’Alcanyís (primer quart del segle XIV), un cicle cavalleresc, amb lluita de cavallers, motius fantàstics i decoració a manera de teixit als murs laterals.

D’aquesta faixa, en destaquen dues escenes relacionades entre si. En la primera es veu una dona en actitud provocativa davant un frare sobre un ase; en la segona apareix l’ase en actitud humana cobert amb la capa del frare, amb un sarró, davant d’una altra figura, avui desapareguda. Aquesta escena sembla fer al·lusió al delicte de traïció, una iconografia habitual en el món medieval. Altres escenes de la mateixa faixa mostren homes lluitant amb animals fantàstics, com el griu, o l’enfrontament d’animals armats. Totes podrien representar faules i exempla en què els protagonistes acostumaven a ser animals amb actituds humanes.

Malgrat que el cicle de pintures murals del carrer de Basea no es pot relacionar directament amb cap text concret conegut, es pot afirmar que es tracta d’un conjunt amb una clara voluntat narrativa, on es combina el tema cavalleresc –amb la presència de les desfilades– amb altres temes més anecdòtics, tots els exemples coneguts dels quals fins al moment eren sovint en teginats.

Bibliografia consultada

Alcoy, 1999.