Resultats de la cerca

Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’estudi de la…

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…

Ubicació de l’Arxiu Ubicat en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, s’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, el 1770 fou traslladat a unes estances del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent AI llarg del segle XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou…

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…

Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…

Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…

En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…