Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Rhodèsia
Geografia històrica
Nom amb el qual era designada la regió de l’Àfrica meridional sota domini britànic actualment dividida entre els estats de Zàmbia i de Zimbàbue.
De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…
Sant Andreu de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Sector de llevant del temple, amb el gran absis on es veuen elements fragmentaris de cinc lesenes que no s’arribaren a completar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1 207 m d’altitud, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàvena Mapa 32-10 213 Situació 31TCG036957 S’hi arriba per la carretera de l’Isàvena, passat Beranui A les mateixes Ferreries cal agafar un brancal asfaltat a la dreta que puja directament a Calbera JBP Història El primer esment del lloc de Calbera és de l’any 919, en què…
Montornès de Segarra

Montornès de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra…
Castell de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…
La hiena de la taigà
No n’hi ha A la taigà no hi ha hienes Es diria que l’udol sardònic seria una obscena estridència en les immenses i silencioses extensions de coníferes, fins i tot en els més amables boscos mixtos amb planifolis A més, a l’hivern, la neu demana respecte I, tanmateix, algú s’ha de fer càrrec de la ròssa Qui elimina la carn morta al solemne sotabosc de la taigà Una capa de neu uniforme cobreix els boscos de la taigà a l’hivern La neu protegeix molts habitants d’aquesta zona de les terribles glaçades a 40°C sota zero i, per això, no és sorprenent que sobre la superfície del sòl la vida continuï…
república de Florència
Història
Entitat política sorgida al sXII entorn de la ciutat de Florència, independitzada de tota altra jurisdicció i regida inicialment per cònsols.
Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…
Tipis i iurtes
“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…
El naufragi de les vinyes
La vinya de conreu és una planta sensible a moltes malalties, entre les quals destaquen les fúngiques i les produïdes per nematodes que n’ataquen les arrels Moltes d’aquestes malalties provoquen una disminució o una pèrdua total de la producció a causa de la destrucció dels fruits, però no pas la mort de la planta Al final del segle XIX, però, les vinyes europees patiren una devastació gairebé total, un naufragi provocat per un petit insecte que passà d’un comportament inofensiu a la virulència més extrema la filloxera Filloxera Phylloxera vastatrix " Roman Montull / ECSA La filloxera…
La destrucció del call de Barcelona
Cerimònia jueva, Haggadà de Barcelona , segle XIV BrL El dia 5 d’agost de 1391, a l’hora de la migdiada, un escamot de gent popular format al barri de la Ribera de Barcelona, avançà tumultuosament vers el Call Major de la ciutat amb el propòsit de destruir-lo i obligar els jueus a rebre el baptisme No era la primera vegada que allò s’intentava Des de la destrucció completa de la jueria de Sevilla el dia 4 de juny, seguida del baptisme forçat o l’assassinat dels jueus de les principals poblacions del Regne de Castella, arreu se sentia arribada l’hora de fer desaparèixer per sempre més la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina