Resultats de la cerca

Situació Construcció situada a la riba dreta de l’Ebre, al nord de Tortosa, datable entre els segles XII i XIII ECSA - J Bolòs Torre situada a la riba dreta de l’Ebre, damunt d’una petita elevació, al nord de la ciutat de Tortosa i de la torre d’en Pinyol o del Prior Mapa 32-19 497 Situació 31TBF904253 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 2 km de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, al costat de la carretera JBM Història L’indret on és emplaçada aquesta torre sembla que ja era ocupat a l’època ibèrica i…

Situació Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les primícies i…

Pot produir-se, si la resistència no és suficient, al voltant dels pilars d’un sostre de formigó

Es presenta en taulers de diferents mides l’amplada habitual és d’1,2 m i la longitud és variable de 2,5  fins a 3 m i diferents gruixos 10, 13, 15, 19 i 25 mm Comercialment és sovint coneguda amb el nom de la marca comercial Pladur ®

Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…

Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…

No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…

Els principis ètics i arquitectònics proposats pel Grup R van tenir continuïtat en les obres més destacades dels anys seixanta i setanta, realitzades pels antics membres del Grup R i per joves arquitectes que s’anaven incorporant al que Oriol Bohigas va batejar com l’Escola de Barcelona Arquitectes com Correa, Milà, Cantallops, Domènech, Puig Andreu i Sabater Nadal, Bonet i Puigdefàbregues van realitzar obres amb una posició realista similar, esforçant-se a crear el màxim d’espais semipúblics en els edificis Aquest panorama va quedar superat almenys per tres escissions els experiments de…