Resultats de la cerca

Foli 138 del ms 62, amb la representació de la caplletra H uncial ECSA - J Colomé Manuscrit del final del segle XII, en pergamí de 423 mm d’alt per 283 mm d’ample * La caixa d’escriptura és de 308 × 183 mm i és ocupada per dues columnes de text de trenta línies El llibre té 152 folis i no 153 com suggereix E Bayerri * , atès que manca el foli 130 La numeració fou afegida modernament, en una data indeterminada Només són numerats els folis, amb llapis i emprant xifres aràbigues El fet que E Bayerri parli de pàgines “no numeradas” i no de folis, podria fer pensar que…

Situació El castell de Fraumir es troba situat al Riu de Valls, sobre el molí d’en Güell, en un lloc elevat i gairebé inaccessible per l’embrossat del terreny, prop del límit del municipi de Josa de Cadí Les restes del castell són escasses i bàsicament constituïdes per trossos de murs La seva situació estratègica és remarcable, sobre el camí que unia el Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 92,5 — y 71,9 31 TCG 925719 L’accés és molt difícil Hi ha diverses maneres d’…

Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere, que s’…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el propietari Guillem…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de…

El castell palau de Bellcaire fou construït cap a l’any 1300 El 1303, fou redactat un document on s’assenyalen “ los torts quel comte d’Empúries fa al senyor rey Primerament que a ffeth la força de Bellcayre en loc no degut, ço és a saber entrel castell de Torroella, que és del senyor rey, e el castell d’Alborns, qui és feu del senyor rey, e segueixen gran dan al castell de Torroella ” En aquesta data, sembla que la construcció de l’edifici, fet per ordre del comte Ponç V, ja era pràcticament enllestida Ens trobem, doncs, davant un edifici la data de construcció del qual és ben…

Eulas dos focs el 1381 pertanyia d’antuvi al castell de Tormeda En la convinença feta vers 1073 entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà, aquest se’n reserva la tinença i probablement aquesta en fou la gènesi El trobem documentat per primera vegada al final del segle XI, en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró amb la seva part i posteritat in castello Aulas cap al 1084 Sabem també que l’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous any 1085 A l’edat moderna set focs el 1553 formava part de la baronia i després…

Situació Antiga parroquial rural, actualment força malmesa, la qual conserva com a únic vestigi d’època romànica la torre campanar de base quadrada Arxiu Gavín L’església de Sant Esteve de Palaudàries és situada al fons d’una petita vall, a la dreta del torrent de Paiaigua, al sector muntanyós occidental del terme de Lliçà de Munt És alçada sobre un petit turonet, des del qual es domina tota la vall, en un entorn rural d’hàbitat dispers Mapa L37-15393 Situació 31TDG335068 L’accés més fàcil és per un trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 10,3…

Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…

Situació Pont situat en una notable cruïlla de comunicacions i que és documentat des de l’any 1131 ECSA - J Bolòs El pont de Sant Jaume és emplaçat damunt l’Isàvena, a l’antic camí que seguia aquesta vall, vers Eroles Es localitza concretament al SE de Roda, a la sortida d’un espadat i d’un evocador meandre que forma el corrent fluvial, i que donà nom a la partida, la Corba Mapa 32-11 251 Situació 31TBG973845 Des de la carretera que segueix l’Isàvena, la visibilitat del pont és nulla Al costat d’un revolt que hi ha molt poc abans d’arribar al trencall de Roda de Ribagorça, venint del S,…