Resultats de la cerca
Es mostren 3618 resultats
“Moko”
Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…
Piga i nevus
Patologia humana
Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més…
Castell d’en Txelis (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent,…
Castell proper a Fustegueres (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…
Bartolomeo Tromboncino
Música
Compositor italià.
Començà la seva trajectòria musical com a instrumentista a Màntua al costat del seu pare, Bernardino Piffaro, que cap al 1477 treballava com a instrumentista de vent a la cort dels Gonzaga en aquesta ciutat Sembla que, entre el 1489 i el 1494, Bartolomeo serví a la cort florentina dels Mèdici Després retornà a Màntua, on gaudí de la protecció i l’estima del duc Aquesta situació canvià, però, quan sorprengué la seva esposa, Antonia, amb el seu amant i la matà Llavors es veié obligat a fugir Cap al 1502 entrà al servei de Lucrècia Borja a Ferrara i des del 1521 visqué a Venècia Fou, juntament…
projecció estereogràfica
Mineralogia i petrografia
Mètode per a representar en dues dimensions la posició d’un pla o d’una línia que és situat en tres dimensions.
En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt…
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el moviment…
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…
sami

Sami amb un trineu
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Etnologia
Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.
La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina