Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…
L’espai intern de les ciutats
La ciutat és un dels productes culturals més importants i dinàmics que ha creat l’acció humana Ja ha aparegut explícitament diverses vegades al llarg d’aquest Atles vegeu els mapes Els assentaments humans , Jerusalem, ciutat santa a Sarajevo, ciutat màrtir , La distribució de la població i El comerç interior i encara tornarà a sortir vegeu els mapes La casa , El Patrimoni de la Humanitat i Nova York, metròpoli multicultural a São Paulo, metròpoli multicultural de forma implícita, però, la ciutat és present a gairebé tots els mapes, d’una manera o d’una altra Perquè la ciutat és alhora…
L’energia
Aquest mapa mostra diverses variables relacionades amb la producció i el consum d’energia al món En primer lloc, es representa amb color la quantitat d’energia consumida per persona al cap d’un any, mesurada en quilograms equivalents a petroli En segon lloc, mitjançant un símbol, es representen dues variables D’una banda, la dimensió del cercle fa referència a la producció energètica total procedent de totes les fonts de cada Estat, mesurada en TOE una TOE és igual a 1000 tones mètriques equivalents a petroli D’altra banda, els sectors en què es divideix el símbol fan referència als…
L’apropiació i l’ús dels oceans
Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses conferències per…
L’armamentisme
Aquest mapa representa les informacions referides a la construcció i comerç internacional d’armes Malgrat la manca d’informació per a molts estats, es pot apreciar la importància significativa d’aquest capítol encara a l’actualitat Els Estats Units són els principals exportadors de gran armament, només amb la competència de la Unió Europea cal destacar, però, que molts estats exporten armes individuals, les més emprades a la major part de guerres vegeu el mapa Les guerres A final del 1988, M Gorbacˇov anuncià que abans del 1991, l’URSS reduiria unilateralment 500000 homes, 10000 tancs, 8500…
Les polítiques culturals
Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…
Presons i presoners mallorquins
La presó dels segles XVI i XVII era més un estat que un espai És a dir, es considerava que s’estava en presó des del moment en què un delinqüent queia en mans de la justícia fins que s’acomplia la sentència Per això es podien considerar com a presó un domicili particular, un carrer, una ciutat, una vegueria o una illa Poques vegades la privació de llibertat s’emprava com una forma de condemna És cert que en diferents ordenaments medievals s’estableixen penes de presó, però aquestes eren generalment substitutòries d’una multa que no es podia pagar A la Corona d’Aragó, en lloc de condemnes d’…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…