Resultats de la cerca

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…

A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…

Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…

Els manuscripts romànics illustrats del museu episcopal de Vic Els fons bibliogràfics manuscrits del Museu Episcopal de Vic provenen en bona part dels conservats a l’antiga Biblioteca Capitular de Sant Pere, els quals foren objecte d’un primer estudi i catalogació l’any 1806 per part de l’investigador Jaime Villanueva * A aquest dipòsit inicial s’havien afegit de manera progressiva nombroses adquisicions de manuscrits per part del Museu que passaren a en Grossir les seves riques colleccions Parallelament, i amb el pas del temps, nombrosos investigadors dedicaren la seva atenció als còdexs…

Situació Vista de l’església, molt ampliada al segle XIV i objecte d’una profunda restauració moderna, amb la magnífica portalada al mur de ponent ECSA - E Pablo El santuari de Santa Maria de Bell-lloc és situat extramurs de l’antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt, al sud Actualment gairebé és integrat al nucli urbà Mapa 34-15390 Situació 31TCF654989 Santa Coloma de Queralt és a uns 40 km de Montblanc Per a arribar-hi des de Montblanc cal prendre la carretera C-241 en direcció a Igualada FEB Història El 10 de març de l’any 1220 va dictar el seu testament Arnau de Timor, senyor…

Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…

La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…

Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…

Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…