Resultats de la cerca

La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…

Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…

Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…

Situació El poble de Gausac s’escampa en un indret enlairat, a 994 m d’altitud, entre el Joèu i la Garona, des d’on domina la població de Vielha, que s’arrauleix ala banda meridional Mapa 148M781 Situació 31TCH193309 L’església de Sant Martin es dreça a l’entrada del poble, just al costat de la carretera que uneix aquesta població amb Vielha, amb la qual, atès el creixement urbà, s’uneix pràcticament, bo i formant-ne un barri FJM-AMB Església L’església de Sant Martin és una construcció gòtica que ha conservat alguns elements i accessoris romànics de gran interès Crist esculpit en un bloc de…

Sistemàticament negligit en els estudis sobre arquitectura gòtica catalana, l’església del convent de Sant Francesc de Cervera és, com veurem, una construcció d’un interès molt superior a l’atenció que ha merescut Com passa amb altres convents franciscans hispànics, també en el cas del de Cervera es presumia, almenys des del segle XV, una llegendària fundació de part del mateix sant Francesc durant el seu pas per Espanya cap al 1211 El cert és que, com deixa clar el pare Sanahuja Sanahuja, 1933, d’on extraiem les nostres dades i citacions, la referència certa més antiga és una donació…

Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…

Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un …

Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…

Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…