Resultats de la cerca

Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb el cos d’edifici preromànic a llevant i la nau, romànica, amb la porta d’entrada vers ponent F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Grauet o el Grau, el qual és situat en un indret planer ocupat per conreus i boscams, i estès a la banda meridional del terme, prop del territori de Rajadell i no gens lluny de la carretera que enllaça aquesta darrera població amb la carretera de Manresa a Calaf Long 1°43’03” — Lat 41°45’10” S’hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8 i a l’…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…

Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…

Amb un sistema universitari raquític, i Barcelona privada de la seva universitat, els inicis de l’ensenyament tècnic es van deure bàsicament a iniciatives privades i d’institucions locals Dues van ser les que van establir les bases de l’ensenyament tecnicocientífic a la Catalunya setcentista la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, creada el 1764 i que el 1770 es convertí en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i, particularment, la Junta de Comerç La primera representava l’expressió més evident de la voluntat de posar-se al corrent dels avenços científics i…

Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…

Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…

Definició És anomenat síndrome de Cushing el conjunt de trastorns orgànics produïts per una activitat exagerada de l’escorça suprarenal —derivats essencialment d’una secreció elevada i persistent de cortisol—, entre els quals destaquen obesitat amb acumulació de greixos a la cara, el coll i l’abdomen atròfia muscular als membres fatigabilitat i sensació de feblesa aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violàcies a l’abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions…

Vida Nasqué en una família de músics el seu pare, Franz Anton Weber, era germà del pare de Constanze Weber, l’esposa de WA Mozart , i els seus germanastres Fridolin i Edmund -fills del primer matrimoni del pare- estudiaren a Viena amb J Haydn En la seva primera infantesa acompanyà els seus pares en els seus desplaçaments com a propietaris d’una companyia de teatre musical ambulant Rebé les primeres lliçons de música de Fridolin i, més tard, quan la companyia teatral familiar s’installà temporalment a Hildburghausen, fou alumne de Johann Peter Heuschkel Amb evidents dots per a la música, a…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un…