Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
puritanisme
Història
Cristianisme
Moviment político-religiós en el si de les esglésies reformades d’Anglaterra i d’Escòcia, nascut en el període que va des de l’establiment d’Elisabet I (1559) fins a la restauració monàrquica de Carles II (1660).
Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…
Sant Salvador de Serradellops (Oristà)
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, que dona a llevant E Pablo Aquesta església, capella del mas Sant Salvador, es troba a l’extrem de llevant del terme, a més de 800 m d’alt, en un punt dominant de la serra, que separa el Lluçanès de la Plana de Vic Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 28,1 —y 45,2 31 tdg 281452 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres 11 i 12 surt, a mà esquerra, la carretera que porta a Oristà, que cal prendre JAA Història…
Capitell i base d’Artesa de Segre
Art romànic
De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus de marbre El…
Edredó
Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…
normand | normanda
Història
Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII, de primer en expedicions guerreres periòdiques i que successivament esdevingueren sedentaris.
Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
John Armstrong
Historiografia catalana
Enginyer militar anglès.
La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…
Munteries i guineus
Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina