Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Santa Maria de Vilabertran
Art romànic
Situació L’església de l’antic monestir augustinià de Santa Maria de Vilabertran és l’actual parròquia del poble al costat roman el claustre, les dependències monàstiques i el palau abacial que formen un conjunt monumental de gran interès Mapa 258M781 Situació 31TDG984813 Una perspectiva aèria del conjunt monàstic, vista des del costat sud-est J Todó-TAVISA Un aspecte de l’exterior del monestir des del costat nord-est, amb la capçalera de l’església i, a mà esquerra, el recinte monàstic F Tur Vilabertran és a 2 km al nord-est de Figueres, des d’on s’hi arriba per la carretera de Portbou…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) (actualització)
Art romànic
Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…
El Berguedà
Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…
Les estructures compressives beticobalears
Mallorca Estructura bàsica de les serres de Mallorca Les serres de Mallorca són constituïdes per un conjunt de làmines d’encavalcament imbricades mitjançant un sistema d’encavalcaments com el que es mostra en la figura inferior El dibuix superior mostra quina era la disposició d’aquestes làmines de longitud I abans de la compressió oligo-miocena que provocà l’escurçament S Biopunt, modificat a partir d’un original de Boyer La forma del contorn i en bona part la topografia de l’illa de Mallorca són condicionades pel moviment de falles relativament recent es tracta de falles normals, lligades…
Anant pel món
Paisatge i ambient Durant el viatge a través dels continents emprarem amb freqüència el terme "paisatge", que ens ajudarà a descriure les característiques "físiques" més notables de les terres que coneixerem Aturem-nos un moment per a definir el significat d’aquest terme i veure quines analogies i diferències presenta respecte a l’expressió "medi ambient", que també apareixerà sovint més endavant Què és el paisatge Imaginem-nos que pugem a dalt d’un turó en mirar al nostre voltant veurem prats, boscos, vinyes, cases ací i allà, altres turons al fons, etc Doncs bé, tots aquests elements, i…
L'art medieval
L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…
Literatura moderna i contemporània
La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…
La siderometal·lúrgia: l'esgotament del model del segle XIX. 1914-1939
De les construccions metàlliques a les construccions mecàniques 1914-1939 Publicitat de la marca de cotxes Hispano Suiza, a “El Mercurio”, març del 1910 Les indústries del ferro i de l’acer han estat, en algunes àrees geogràfiques del continent europeu, autèntics sectors líders de la industrialització, amb unes taxes de creixement de la producció ben pel damunt de la mitjana Així ho entenen Hoffmann i David S Landes, per exemple, per a l’Alemanya de la segona meitat del segle XIX D’altra banda, la demanda d’aquesta mena de béns augmentà més ràpidament que no pas a les indústries de béns de…