Resultats de la cerca

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja és present…

Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…

L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…

La darrera farga dels Pirineus A Campdevànol, població del Ripollès, la tradició de les fargues és molt antiga La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro, i a la veïna vall de Sant Joan hi havia carbó en abundància, aparentment El riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn A Campdevànol hi havia dues fargues la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan La segona era la més antiga i la que havia de tenir més continuïtat Una farga era un negoci com un altre, que…

En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…

Contava Heròdot 480-420aC que a l’Índia hi havia arbres que feien llana Llana vegetal que no desmereixia en qualitat i solidesa la lla-na d’ovella Enmig de tants relats fabulosos referits al mític Orient, aquests arbres singulars podien haver estat presos per una fantasia més Però el cas era que aquests arbres existien realmentAquests arbres —en realitat, arbustos d’un metre d’alt, a penes— responien al nom sànscrit de “karpassi” Amb el temps, esdevindrien vitals per a l’activitat tèxtil Aquests arbustos propis de les zones tropicals seques eren lesplantes del cotó El cotó, en efecte, és una…

Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia anys, i oferir…

Temple I de la ciutat maia de Tikal, a Petén Guatemala Corel John Lloyd Stephen 1805-52, nord-americà, era advocat Frederick Catherwood 1799-1854, britànic, era arquitecte Cadascú pel seu costat viatjà per l’Europa oriental i el pròxim Orient, de la qual cosa quedaren algunes constàncies remarcables els formidables croquis, dibuixos i plànols aixecats per Catherwood de Jerusalem o dels temples egipcis, per exemple, i els fascinants llibres de viatges de Stephen, com “Incidents of Travel in Egypt, Arabia, Petraea and the Holy Land” Nova York, 1837 Però això sol segurament no els hauria fet…