Resultats de la cerca
Es mostren 751 resultats
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
Valls
Vista aèria de Valls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Les joguines
La construcció artesanal de joguines És innegable l’existència d’una cultura infantil, àmplia i ancestral, tradicionalment lligada als paràmetres històrics, socials, econòmics i culturals que li ha anat marcant l’anomenada cultura dels adults Aquesta cultura infantil ha anat generant al llarg dels segles un patrimoni propi, especialment manifestat i expressat en tot allò que fa referència al món lúdic Del conjunt d’elements que integren aquesta cultura, en destaca el seu patrimoni material, del qual són una part molt important les joguines, especialment les de construcció artesanal Les…
La literatura: del classicisme al romanticisme
Racionalisme i classicisme Durant la primera meitat del segle XVII, el filòsof francès René Descartes va establir les bases d’una gran revolució en el pensament i en les arts Les conseqüències d’aquest canvi es van manifestar a la segona meitat del segle, quan la cultura europea va deixar enrere el gust barroc Descartes va afirmar que només la raó obre el camí a l’autèntic coneixement, ja que un ús adequat d’aquesta capacitat pot generar en la nostra ment idees clares, distintes, evidents i, per tant, veritables El racionalisme cartesià és un precedent i un símptoma d’un racionalisme del qual…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
La pintura del gòtic tardà i la seva invenció
Art gòtic
Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…
Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
Bibliografia
Els temps prehistòrics i antics fins al segle V Introducció Binford, LR En busca del pasado , ed Crítica, Barcelona 1988 Diversos autors 10 anys d’Arqueologia a Catalunya 1981-1990 , “Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència”, núm 8, Vic 1992 Diversos autors Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria , “Cota ZeroRevista d’Arqueologia i Ciència”, núm 4, Vic 1988 Hodder, I Interpretación en arqueología Corrientes actuales , ed Crítica, Barcelona 1988 Martínez Navarrete, Ma I Una revisión crítica de la prehistoria española la Edad del Bronce como paradigma…