Resultats de la cerca
Es mostren 2972 resultats
Castell de Rubió
Art romànic
Situació Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis Mapa 35-15391 Situació 31TCG812116 S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió 6 km aproximadament El castell es troba actualment dins el jardí privat d’…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Linx nòrdic i linx ibèric
El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és…
Ratpenat de ferradura petit
El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…
La història de la tramussera valenciana
Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…
Sargantana cendrosa
Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…
Les alismatàcies
Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina