Resultats de la cerca

Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…

Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la…

És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens del nivell de…

Situació Una vista de la cara meridional del pont, situat damunt el riu Llobregat J Bolòs Damunt el riu Llobregat hi ha un pont, molt a prop de la confluència d’aquest riu amb la riera de Saldes o d’Eina, gairebé sota el castell de Guardiola Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,8 — y 74,6 31 TDG 068746 Anant des de Berga cap a Guardiola de Berguedà, trobem aquest pont uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a mà dreta, al mateix nivell de la carretera Història A l’alta edat mitjana hi havia…

La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les…

La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és…

Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La migració…

Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats cròtals, que…

El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present durant tot l’…

Normalment, el resultat d’una mesura s’expressa com a M = V ± U , on V és el valor mesurat i U , la incertesa Sovint es relaciona aquest concepte amb l’error de mesura i de vegades es confonen L’error d’una mesura és la diferència entre el valor de la mesura i el veritable valor del mesurand La incertesa, en canvi, és l’interval al voltant del resultat de la mesura que conté el veritable valor amb una certa probabilitat o nivell de confiança, habitualment del 95% Ambdós conceptes són un indicador de la qualitat de la mesura Val a dir que, com que cap instrument és perfecte, el…