Resultats de la cerca

Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…

És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell…

És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que cobreix l’interior de l’úter…

La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior uns plecs…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…

Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors…