Resultats de la cerca

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues…

El tallahams Pomatomus saltator és un peix de dimensions considerables, pelàgic i depredador, proveït d’una gran mandíbula i de dents grosses i tallants Domènec Lloris Família pròxima a la dels caràngids, reuneix peixos que tenen en comú el fet de presentar un premaxillar protràctil i una sola espina a l’opercle a més, tenen la boca gran i proveïda de dents fortes i agudes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins i presenten dues aletes dorsals separades per una petita membrana i una aleta anal precedida per dues espines petites El cos és cobert de petites escates cicloides Inclou…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

El pardal de bardissa Prunella modularis té la mida d’un pardal i el plomatge predominantment de color gris pissarra, bé que al dors és brunenc El bec és llarg i fi, de color fosc Sol veure’s, solitari, a les bardisses i les mates baixes, com l’exemplar de la fotografia, feta a Núria Jordi Vidal El pardal de bardissa és nidificador abundant a Andorra, la Catalunya humida i la zona montana de la Catalunya Nord També se’l pot trobar a barrancs frescals i humits de les parts altes dels ports de Beseit, i potser estigui també en algun punt del Maestrat i Penyagolosa És un migrador…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des…

El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i…

El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de…