Resultats de la cerca

Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no…

Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…

Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de…

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…

L’evolució de l’home A algunes persones no els agrada sentir dir que l’home és un animal Però des d’un punt de vista estrictament científic és ben bé així l’espècie humana pertany al regne animal i, com totes les espècies animals i vegetals, s’ha format a través de la selecció natural A l’igual de tots els altres éssers vius que poblen el món d’avui, també nosaltres, els homes i les dones, tenim orígens llunyans, hem canviat i continuem canviant sota la pressió del medi ambient, que nosaltres mateixos contribuïm a modificar Hi havia una vegada Ara ens centrarem en el significat i les…

Cal ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa espècie, dirigeixin cap al seu colomar una femella anomenada solta que porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la Els columbicultors donen una atenció personalitzada a cada exemplar, fins i tot des d’abans de néixer, vigilant la posta d’ous i les condicions òptimes dels pares, sobretot l’alimentació i la higiene Quan els colomins tenen tres mesos i comencen a estar en zel, s’inicia el seu ensinistrament Cal familiaritzar-los amb les soltes i la competència amb altres…

L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…