Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
Sant Esteve de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any…
Molí de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Molí hidràulic fariner situat a la riba del Sió, sota el poble de Castellnou d’Ossó ECSA-J Bolòs Molí situat a la riba dreta del riu Sió, sota del poble de Castellnou d’Ossó Mapa 33-14 360 Situació 31TCG457257 Si seguim la carretera L-303 que va d’Agramunt cap a Cervera, un cop a Castellnou d’Ossó, hem de travessar el riu i ja veurem les restes del molí al peu de la població Molí Es tracta d’un molí hidràulic fariner, format per un edifici, on hi havia el carcabà, la sala de les moles i, al damunt, les dependències per al moliner També era part del conjunt de construccions del molí…
Sant Jaume de Figuerola del Camp
Art romànic
Situació Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà Mapa 34-16418 Situació 31TCF550816 Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km JAA Història El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de…
Sant Miquel de Trulls (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…
Sant Andreu de la Serreta (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme Cal notar-hi l’amplada que té l’absis, gairebé igual que la de la nau i la capella, posterior, oberta al costat de tramuntana R Viladés És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb És voltada de camps i boscos Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99…
El tern de la Germandat de Sant Jordi
Art gòtic
Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Vilatge d’Adar (Llardecans)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest desaparegut vilatge medieval s’estenen pel tossal que domina la vall d’Adar, entorn les ruïnes d’una capella dedicada a sant Marc ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest vilatge són en un tossal situat al nord-oest del poble de Llardecans Mapa 32-16 416 Situació 31TBF912889 Cal arribar-hi per una pista que surt del nucli de Llardecans, darrere de la capella de la Mare de Déu de Loreto, i que baixa cap al Segre en direcció nord-oest Després d’uns 4 km s’arriba a una cruïlla que porta a Maials i a Aitona A migdia d’aquesta cruïlla hi ha el tossal d’Adar o de la…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
La sucrera de Vic
La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina