Resultats de la cerca
Es mostren 2764 resultats
Son Bou
La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…
Ruanda 2013
Estat
En les eleccions, celebrades al setembre, el Front Patriòtic Ruandès FPR, en el poder des del 1994 va renovar la majoria absoluta en obtenir 41 dels 53 escons reservats als partits polítics Al Parlament hi ha 24 escons reservats a les dones, dos als joves i un als discapacitats, que van ser escollits per uns collegis electorals entre candidats sense afiliació política El resultat va confirmar l’hegemonia del president Paul Kagame, amb una oposició interna afeblida o a la presó Una de les opositores més reconegudes, Victoire Ingabire, va veure com la seva condemna de vuit anys de presó va ser…
la Cuca Fera
Folklore
Figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes poblacions catalanes (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l’heretgia vençuda per la religió veritable.
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Història
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats des del 1908 a diverses poblacions de l’antiga corona catalanoaragonesa amb la finalitat de promoure i publicar estudis històrics, polítics, socioeconòmics i culturals referents als països de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…
amazic | amaziga
Els amazics del Marroc viuen a la zona de les muntanyes i constitueixen el 30% de la població
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de…
música negra
Música
Nom donat a la música de les poblacions melanodermes d’Àfrica (Àfrica negra) i de les comunitats negres de les Antilles i d’Amèrica (música popular de l'Amèrica anglòfona; música popular de l'Amèrica llatina; jazz; blues; gòspel).
La marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…
Consideracions sobre la fauna de peixos continentals de Catalunya
El gobi ibèric Gobio lozanoi és un ciprínid que habita a les conques del sud-est de França i a bona part de la península Ibèrica Descrit com a nova espècie l’any 2004, fins llavors les poblacions ibèriques havien estat considerades allòctones i pertanyents a l’espècie G gobio Adolf de Sostoa Actualment la fauna de peixos que habita les diferents masses d’aigües continentals a Catalunya és integrada per un total de 53 espècies, incloent les espècies més importants catàdromes és a dir, que des dels rius o les llacunes van a reproduir-se a la mar, anàdromes espècies marines que…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina